dijous, 31 de maig del 2018

Mort en la Literatura

Màrius Sampere, Les imminències


Màrius Sampere i Pasarell, va néixer el 28 de desembre del 1928 a Barcelona, és poeta català
Autodidacte i gran lector de poesia, també va cursar estudis superiors de música. Va viure amb la
seva mare fins que va acabar la Guerra Civil, l’any 1942. A l’any 1999, va rebre el premi de la Creu
Roja de Sant Jordi, concedit per la Generalitat de Catalunya. La que va ser considerada la seva
millor novel·la Les imminències, va ser publicada l’any 2002.


Les imminències: És l’últim poemari de Màrius Sampere, i que va rebre el premi Nacional de la
Cultura. Aquest recull parla de la filosofia de la vida, fent descorcentar a l’autor. Comenta la
subjectivitat del temps.


Mai no arribarà la fi del món: El poeta té una visió diferent sobre la mort, la visualitza com a una
cosa que mai arribarà si els records hi perduren sempre en la memòria d’algú.


Joan Vinyoli, El silenci dels morts
Joan Vinyoli i Pladevall, va néixer a Barcelona el 3 de juliol l’any 1914, i va morir el 30 de novembre
del 1984. Fou poeta i feia feines a l’Editorial Laboral fins la seva jubilació. La poesia de Joan Vinyoli
va anar progressant amb el pas del temps, on inicialment estava molt influenciat per l’estil ribana.


El silenci dels morts: Parla de la mort i de com s’ha de conviure amb els morts, el dia a dia amb la
seva absència. Diu que la mort no és més que una paret de fum que fa impossible veure’ls, però que
se’ls ha de cuidar per si en algun moment els tenim cara a cara.


Miquel Martí i Pol, Llibre d'absències


Miquel Martí i Pol (1929, Roda de Ter - 2003, Vic), era poeta, escriptor i traductor català. Va ser un
dels poetes amb més influència del segle XX. Als 15 anys va començar a escriure poesia en castellà
i els seus poemes eren publicats en una revista local. Al 1946 va començar a escriure en català.
Miquel Martí i Pol es va veure influenciat pels següents autors: Joan Vinyoli, Salvador Espriu o Blai
Bonet. A l’any 1969 li van diagnosticar l’esclerosi múltiple, malaltia que li va acompanyar la resta de la
seva vida. Durant aquest temps va escriure les seves obres més importants com Estimada Marta,
Paraules al vent i El llarg viatge. Finalment, sent el poeta en vida més reconegut i llegit en la llengua
catalana, mor a l’hospital de Vic el 3 d’abril del 2003.


Llibre d’absències: En aquest recull de poemes es pot apreciar el vitalisme que presenta Miquel Martí
i Pol, tot i parlant de la mort. Εl llibre tracta sobre el record de la pèrdua d’un ésser estimat, tractat
amb serenor.


Torna al teu clos: Aquest poema tracta sobre la visió de l’absència que té Miquel Martí i Pol.


Pere Calders, De teves a meves


Pere Calders (1912, Barcelona - 1994, Barcelona) va ser escriptor, periodista i dibuixant, tot i que és
més reconegut com a contista català. Calders va escriure diversos contes com Cròniques de la veritat
oculta, De teves a meves o Tot s’aprofita, i també va escriure diverses novel·les i teatre. Va marxar a
l’exili a Mèxic després de la derrota del seu bàndol, el republicà, on hi va viure part de la seva vida
(23 anys). Va tornar a Catalunya l’any 1962, on s’hi va quedar fins la seva mort. El reconeixement de
les obres de Calders ve donat per les seves narracions curtes, on és denominat per un realisme
màgic, on els temes de les seves obres que més hi predominen són: l’humor, la ironia, la fantasia i
l’absurd.


De teves a meves: Aquesta obra de Pere Calders, té una gran influència en el seu públic. Està format
per 32 contes (que acaben més o menys bé), on toca diversos temes amb fantasia, humor, dit amb
un to líric. El llibre tracta sobre temes cotidians, amb un surrealisme que dissimula amb naturalitat.


L’hora en punt, De teves a meves: En aquest conte podem observar com escenifica a la mort com a
una dona vella, que és tractada amb poca autoritat pel protagonista, on es pot apreciar la ironia que hi
predomina en els seus contes, mostrant la mort personificada, on fa un preavís, que es mostrada com
a una persona, que es presa amb sarcasme per l’home.


Salvador Espriu, La pell de Brau


Salvador Espriu i Castelló, va néixer a Santa Coloma de Farners a l’any 1913, i va morir a l’any 1985
a Barcelona. Va ser un dramaturg, poeta i escriptor català. Va viure a Barcelona però passava gran
part de les seves vacances a Arenys de Mar, lloc que va marcar la seva infància. A causa d’una
malaltia pulmonar, que el va deixar força temps al llit, es va iniciar Té una gran extensió de poemes,
on es poden destacar Cementiri de Sinera i La pell de brau.


La pell de Brau: És un poemari de Salvador Espriu, publicat l’any 1960. El títol de l’obra es refereix a
Espanya, ja que la pell de l’espatlla d’un brau sembla Espanya geogràficament. El poemari és una
crítica cap a Espanya i els pobles que la formen, dirigint-se a Espanya com a Sepharad. Aquest llibre
es va convertir en un gran símbol antifranquista.


A vegades és necessari i forçós: Parla d’Espanya (Sepharad) i referint-se a ella, diu que mai no pot
morir un païs per un home, però un home a vegades és necessari que mori per un país. Aconsella a
la nació fer ponts de diàleg estables per a intentar entendre que és el que vol la seva població.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Imitació del foc


Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va néixer a Palma, l’any 1913, i va morir el Brull l’any 1938. Va ser un
poeta i traductor mallorquí. En la seva joventut va escriure diversos articles de caràcter cultural. La
seva obra va ser prou breu, però va deixar obres com Imitació del foc o Nou poemes. En la seva
escritura es pot observar la influencia del mallorquí. Va contraure tuberculosi, la causa de la seva mort
prematura.


Imitació del foc, va ser publicat el 1938. L’obra té diferents cares, conté temes simbolistes,
neopopularistes, alguns amb cert barroquisme, i amb surrealisme…


En la meva mort: Parla del cansanci que ell sent i comenta el moment que viu, parlant d’aquest
moment com si fos abans de morir, veient com la mort cada vegada és més properai el que sent ell
en aquesta situació.


Màrius Torres, Poesies


Màrius Torres, va néixer a Lleida l’any 1910, va ser un poeta català lligat al simbolisme. Va estudiar
medicina a la Universitat de Barcelona


Poesies, és el seu recull més emblemàtic. els temes que hi dominen són la música, l'art en general i
la naturalesa, que permeten una reflexió sobre la vida humana, el sentiment i la mort.


Dolç àngel de la mort: Li escriu a la mort, dient-li que vol que arribi ja, perquè no té por d’ella, i desitja
morir com el que més i que seria capaç de fer el que fos per a poder morir.


Jacint Verdaguer, Al cel


Jacint Verdaguer, va nèixer a Osona l’any 1845, i va morir a Barcelona, 10 de juny de 1902. Va ser un
poeta català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Era un poeta romàntic,
adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua
catalana en la categoria de llengua literària. Les seves obres literàries més importants són: l’Atlàntida,
Al cel o Canigó.


Al cel: Desig de volar amunt fins aquell enyorat paradís, que concreta en les imatgeries de les
estrelles, els planetes i l’esfera celeste, constatant la impossibilitat romàntica d’arribar a Déu i a la
“flor de l’Infinit”.


Anem: Parla de la mort i de com ell s’està morint i anant cap al cel, així fent una descripció del
moment amb una bellesa extraordinària, fent veure que la vida és bonica i que la mort també ho és.


Joan Maragall, Cant espiritual


Joan Maragall,  va nèixer a Barcelona, el 10 d'octubre de 1860  i va morir el 20 de desembre de
1911 fou un poeta i escriptor català, i també va ser una figura molt important dins la poesia modernista.
Va tindre una gran activitat com a periodista, seguida per la seva vocació com a poeta i escriptor. Dins de
la poesia va crear nous conceptes com el floralisme i el retrocisme. Les seves obres amb més influència
són: Dins la cambra, Sardanes o Glosa.


Cant espiritual: Parla de com ell com a persona, sent un respecte cap a la mort, preguntant a un
senyor perquè el fa néixer si acabarà morint, però també li demana que el dia que ell tanqui els ulls i
marxi cap al cel, quan els obri no s’hagi acabat tot, que comenci una nova vida al cel.


Ausias March, Si per null temps creguí ser amador


Ausias March, va néixer a València l’any 1400, i va morir a l’any 1459 també a València. Fou un poeta
valencià i cavaller, ja que pertanyia a una família noble. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una
repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S´ha recuperat gran part de la seva obra,
i podem destacar els seus grans cants d’amor, com per exemple amor amor o Darrer seny.


Si per null temps creguí ser amador: La seva estimada ja no hi és, ha mort. Ell sent un buit dins seu
molt gran, parla del gran dolor que sent dia rere dia, en el que pateix molt i les hores passen lentes
per a ell.
Ramon Llull, Fèlix o Llibre de meravelles


Ramon Llull (1232, Mallorca - 1316, Tunis), pertany al segle XIII, era escriptor, filòsof, místic, teòleg,
professor i missioner mallorquí. Llull, als 30 anys, va patir una crisi religiosa, que va causar un canvi
radical en la seva vida, va marxar a Paris per a la seva formació del seu pelegrinatge. Va viatjar arreu
del món per a evangelitzar a tots els infidels. Les seves obres tracten sobre diferents qüestions:
filosofia, ciència, educació, mística, religió, gramàtica, cavalleria, novel·la i poesia. En la temàtica de
la filosofia podem trobar el Llibre de les meravelles.


Llibre de meravelles: El llibre tracta sobre Fèlix, un home que viatja pel món, i va descobrint l’ordre
diví i l’actitud que tenen sobre ell els homes. Està dividit en deu parts en la que es parla: sobre Déu,
sobre els àngels, sobre el cel, sobre els elements, sobre les plantes, sobre els metalls i l’alquímia,
sobre els animals, sobre l’ésser humà, sobre el Paradís i per últim, sobre l’Infern.


“Bell fill,hom és instrument, e és compost de la vida corporal e esperitual, e la obra de la vida
espiritual e corporal és lo viure, qui és bo per què hom viu; e la mort és lo contrari de la vida,
bo és saber,que hom mor per lo desordonament de l’estrument,e per lo departiment que la ànima fa
dels cors, lo qual no pot viure sens la ànima,que li dóna vida.”
En aquest fragment del Llibre de meravelles o Félix, podem observar la visió de Ramon Llull envers a la mort, on hi predomina la importància de l’ànima i l’esperit de l’èsser humà, on el cos mor, quan l’ànima ho fa.

dimarts, 1 de maig del 2018

Manuel de Pedrolo


Avui, 23 d'abril de 2018, és la diada de sant Jordi, i al Comte de Rius es celebra fent una presentació a la sala d'actes. Nosaltres, a Literatura Universal, hem fet un recull dels tres autors dels quals es commemora el centenari del seu naixement. Els treus autors són els següents: Montserrat Abelló, Maria Aurèlia Campany i Manuel de Pedrolo. Com a grup ens ha tocat l'autor Manuel de Pedrolo, on hem parlat de la seva vida i hem posat un fragment d'un article.



Manuel de Pedrolo neix l’1 d’abril del 1918 a l’Aranyó i va ser un escriptor català de gran influència, tot i que va patir una forta censura per part de les forces del poder. Va estudiar batxillerat a Barcelona  l’any 1935 i va intentar estudiar la carrera de medicina, però l’esclat de la Guerra Civil li ho va impedir. Es va afiliar a la CNT, i formà part de l’Exèrcit Popular,que el va destinar al front de Falset, Figueres i Barcelona. Quan va acabar la Guerra Civil, va tornar a Barcelona i comença a treballar com a traductor i també fa d’altres feines editorals. Va publicar el seu primer llibre l’any 1949, Ésser en el món. No va parar mai d’escriure, tot i que part de les seves obres no van poder ser publicades per la censura existent en l’època. Les seves obres eren conegudes pel corrent de la post-guerra: el conductisme i l’existencialisme. Un recull dels seus articles de premsa amb molta influència és Cal protestar fins i tot quan no serveix de res. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit de segon origen. 
Manuel de Pedrolo va tenir gran influència en la societat, no únicament com a escriptor sinó que també com a personatge públic, per la seva crítica pel desenvolupament polític català. Finalment, Manuel de Pedrolo, a causa del càncer, va morir el 26 de juny del 1990 a Barcelona.



Manuel de Pedrolo diu:

“Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres. No és democràcia l’Anglaterra, que s’obstina a retenir l’Ulster i britanitza el país; no ho és la França en aquests moments suposadament socialista que encotilla una colla de pobles diferents i encara allarga les mans fins a Nova Caledònia; no ho és l’Espanya que a les Nacions Unides vota a favor de les descolonitzacions que ja no la toquen de gaire a prop i aquí, en terres europees, s’estima més treure el fetge per la boca que fer-se bons veïns.”


Manuel de Pedrolo from Nerea Lago Garbajosa on Vimeo.

dimarts, 16 de gener del 2018

Graus de l'amor cortès

En l'amor cortès podem diferenciar quatre graus diferents, que són els següents: fenhedor, pregador, entendedor i drutz. El FENHEDOR es troba tímid envers a la dama, on no s'hi dirigeix a ella. Si la dama li encoratja a l'enamorat per a que parli de l'amor que sent per ella, passa a ser PREGADOR . En el cas de que la dama li correspongui amb diners, roba, o qualsevol peça d'afecte, l'enamorat passa a ser ENTENDEDOR, també anomenat "enamorat tolerat". Si finalment la dama l'accepta al llit, passa a ser DRUTZ, "amant", on s'ha complert l'objectiu del fait (acte de copulació).

En el llibre de Tirant lo Blanc podem distinguir diferents parelles: l'Emperadriu i Hipòlit, Estefania i Diafebus, i per últim, Tirant i Carmesina.
L'amor entre l'Emperadriu i Hipòlit no passa per diferents graus, ja que és l'Emperadriu que des del primer moment accepta a Hipòlit, i quan l'Emperador és mort, es casen.
Entre Estefania i Diafebus, els graus de l'amor cortès passa a ser el següent: primerament, Diafebus es sent atret molt fortament per Estefania, qui ràpidament passa de ser fenhedor a drutz, on tenen un casament secret, que més tard es casen a la cort.
L'última parella i la més complexa és la de Tirant i Carmesina, on Tirant passa per totes les fases: quan Tirant veu per primer cop a Carmesina, ja es sent il·luminat per ella, i durant un temps es manté ausent, i és fenhedor, fins que Carmesina s'interessa per saber el mal de Tirant, i ell li respon dient que la causa del seu mal està en aquella imatge, que és un mirall. En aquell moment passa a ser pregador. Tirant es converteix en entendedor quan Carmesina li entrega una camisa seva per a quan marxa a lluitar. Tirant es proclama drutz quan, després de diversos tocaments sense arribar al fait, Carmesina s'entrega a Tirant.

dimecres, 29 de novembre del 2017

Tristany i Isolda

Hem fet aquest esquema amb el programa de Padlet, i dins del esquema, he utilitzat el programa de Canva per a fer els arbres genealògics.

Made with Padlet

dijous, 16 de novembre del 2017

Cavaller

Amb el programa de Easel.ly, hem creat el sgüent esquema, on es puntualitza les qualitats que ha de tindre un cavaller segons Ramon Llull, en el seu llibre: Llibre de l'ordre de cavalleria.

diumenge, 5 de novembre del 2017

La infantesa de Tristany

On està Cornualla?
Cornualla està situada a Gran Bretanya, al comtat d'Anglaterra.
Què és Blancaflor?
Blancaflor és una noia que esta predestina a l’amor amb Florís, però són separats per les diferents religions. Tot i així, es van buscar l’un a l’altre, però van ser descoberts. El pare de Florís els va sentenciar a mort, però finalment es va penedir i es can casar.
Qui és Rivalèn?
Rivalèn és el pare de Tristany.

dijous, 2 de novembre del 2017

Senyoria feudal

Hem fet un mapa mental a classe amb la pàgina web Mindomo: